Segons expliquen els antics masovers de la casa, és una història verídica que ha corregut pel temps de pares a fills.
El protagonista d’aquesta historia es trobava en mig d’una ciutat, amagat en una preciosa casa. La seva fortuna no era més que sort en els negocis, ja que d’amor només coneixia les seves lletres. La luxosa soledat que l’enlluernava, va dur-lo a emprendre un viatge en busca d’allò que li faltava.
No hi ha petjades enlloc del món per conèixer el camí d’aquesta aventura, però se sap que duia més d’un any recorreguent-lo fins arribar a l’Empordà. Ho va fer acompanyat dels arbres caducs mentre canviaven de vestit. Res passava fins topar amb un, que ni perdia fulles ni les canviava. D’aquest arbre penjaven uns fruits on dins d’ells, sortien d’altres encara més petits. Si bé no sabeu, aquest arbre era un pi. Va quedar tant meravellat amb els petits pinyons, que se’n va endur un grapat.
El destí final, per res va ser l’Empordà, i carregat de pinyons, va acabar topant amb un toronet prop de Molló. Al obrir la bossa, només hi quedaven 3, i menjar-se’ls va ser l’última idea. Aquell pi el va captivar de tal manera, que com que endur-se'l era impossible, va decidir plantar els pinyons.
Aquell poble era petit, però els seus habitants el feien gran. A més, era ple de naturalesa, creuat d’un riu i envoltat per unes vistes privilegiades del país veí, França.
El motiu de la seva aturada no va ser més que trobar quelcom encara més especial que aquell pi, a ella. El motiu pel qual havia decidit aventurar-se, i per fi, l’havia trobat.
La seva vida va canviar totalment, ja no només s’havia desfet de la soledat, sinó que era feliç.
Passats quatre anys dormint i despertant acompanyat a Molló, va decidir fer una visita sorpresa al toronet. Però sorpresa la que va rebre, als voltants de Molló, mai abans un pi havia crescut tan maco i tan sa.
Molló era maco, però construir una masia al costat del pi, ho seria encara més. Dit, i fet.
L’èxit de l’aventura no va ser només trobar la dona de la seva vida, sinó trobar la millor
vida, amb la seva dona.
