martes, 24 de noviembre de 2015

La història de la casa

Segons expliquen els antics masovers de la casa, és una història verídica que ha corregut pel temps de pares a fills.

El protagonista d’aquesta historia es trobava en mig d’una ciutat, amagat en una preciosa casa. La seva fortuna no era més que sort en els negocis, ja que d’amor només coneixia les seves lletres.  La luxosa soledat que l’enlluernava, va dur-lo a emprendre un viatge en busca d’allò que li faltava.

No hi ha petjades enlloc del món per conèixer el camí d’aquesta aventura, però se sap que duia més d’un any recorreguent-lo fins arribar a l’Empordà. Ho va fer acompanyat dels arbres caducs mentre canviaven de vestit. Res passava fins topar amb un, que ni perdia fulles ni les canviava. D’aquest arbre penjaven uns fruits on dins d’ells, sortien d’altres encara més petits. Si bé no sabeu, aquest arbre era un pi. Va quedar tant meravellat amb els petits pinyons, que se’n va endur un grapat.

El destí final, per res va ser l’Empordà, i carregat de pinyons, va acabar topant amb un toronet prop de Molló. Al obrir la bossa, només hi quedaven 3, i menjar-se’ls va ser l’última idea. Aquell pi el va captivar de tal manera, que com que endur-se'l era impossible, va decidir plantar els pinyons.
Aquell poble era petit, però els seus habitants el feien gran. A més, era ple de naturalesa, creuat d’un riu i envoltat per unes vistes privilegiades del país veí, França.

El motiu de la seva aturada no va ser més que trobar quelcom encara més especial que aquell pi, a ella. El motiu pel qual havia decidit aventurar-se, i per fi, l’havia trobat.
La seva vida va canviar totalment, ja no només s’havia desfet de la soledat, sinó que era feliç.

Passats quatre anys dormint i despertant acompanyat a Molló, va decidir fer una visita sorpresa al toronet. Però sorpresa la que va rebre, als voltants de Molló, mai abans un pi havia crescut tan maco i tan sa.

Molló era maco, però construir una masia al costat del pi, ho seria encara més. Dit, i fet.

L’èxit de l’aventura no va ser només trobar la dona de la seva vida, sinó trobar la millor 

vida, amb la seva dona.




viernes, 20 de noviembre de 2015

Cavalls en llibertat

Un cavall en llibertat és aquell que no està tancat en una quadra, és a dir, està tot el dia a fora als prats. D'aquesta manera els cavalls aconsegueixen un estat més òptim de salut mental i física.

Un dels punts més importants dels cavalls en llibertat o lliures, és la manada. Una manada és molt important pel creixement d'un cavall ja que adquireix coneixements, experiències, sentiments que tancat en una quadra no podria.

En una quadra, els cavalls poden arribar a ser perillosos quan realitzen rutes ja que acumulen tanta energia tancats tot el dia que quan fan una excursió surten molt esverats. El que fem nosaltres, encara que estiguin tot el dia als prats corrent, posem el menjar molt lluny del riu on van a beure aigua, d'aquesta manera, han de fer l'esforç necessari per anar a un lloc o altre si tenen set o gana.


La nostra manada té com una jerarquia, és a dir, hi ha un "jefe" que tots li fan cas, però aquest "jefe" és escollit per la manada. La jefa d'aquesta manada es diu Wambli. La seva funció és que tots els cavalls estiguin bé i mai deixar a cap cavall a l'estacada, portar-los als llocs més adequats quan fa fred o calor, protegir-los de qualsevol perill...
La seva influència és tant forta sobre els altres cavalls que si per exemple algun altre cavall té set i ella no es vol moure de lloc, aquell cavall no marxarà fins que ella tingui set.

Un cavall és molt més feliç a fora als prats que tancat en una quadra.



miércoles, 4 de noviembre de 2015

La casa i els seus entorns



"La Costa", coneguda per les seves arcades i el pi pinyoner, únic a la zona, ha estat restaurada respectant la antiga construcció, i a la vegada emprant elements moderns que li aporten confort i molta originalitat.

Estem convençuts que gaudireu de la màgia del lloc i d'un entorn maravellós.

Us esperem.