les rutes

El començament de les nostres rutes estan en anar a buscar els cavalls. Els cavalls estan en llibertat i el fet que la persona vagi a buscar el cavall que muntarà a l'excursió, comença a agafar confiança amb el cavall que portarà. Amb una morralla i una corda, cada genet agafa el seu cavall i el porta cap a les quadres. Un cop a les quadres, se'ls hi dona una mica de menjar i mentre mengen se'ls raspalla. 

Mentre estàs raspallant, el genet comença a parlar amb el cavall, fent que el cavall s'adoni de qui haurà de portar durant tota la ruta. Encara que no ho sembli, el cavall nota si el genet té por o no i això influirà durant l'excursió ja que els cavall farà tot el possible per que el genet es senti segur i amb forces.

Un cop el cavall ha acabat de menjar i que el genet el raspalli, s'ensilla el cavall. Cada genet ensilla el seu cavall, si no se'n ensurt, els guies l'ajudaran a ensillar, però sempre fent el genet ho faci tot. El cavall porta tres coses: Les brides, que és posen el cap i serveixen per manejar el cavall. El sudadero, que es posa a sota la cadira perquè no roci al cavall i li faci farides. I la cadira, que és on et sentes per muntar el cavall.

Un cop ensillat, es treu el cavall a fora la quadra i si és gent inexperta, s'expliquen quatre coses bàsiques per fer anar el cavall, mai s'explica molta cosa. Per què ho fem així? Creiem que la millor manera que algú aprengui a muntar a cavall és per ell mateix i si té dubtes ensenyar-li des de sobre el cavall al mig de la ruta.

Cada ruta està adaptada pel nivell del genet i per això s'anirà a un ritme o un altre. Si el genet no en sap molt, la ruta serà més tranquil·la i s'anirà al pas (molt a poc a poc, el cavall camina) i potser una mica de trot (com diu el nom trotar amb el cavall, córrer molt lent). Si tenen un nivell mig, es farà trot i potser galop curt (córrer ràpid però retenint el cavall). I la gent que en sap molt arribaran a fer galop llarg (galop el més ràpid possible). S'ha de dir que no totes les rutes, si tens un nivell alt, tot el recorregut s'anirà al galop ja que el cavall podria acabar molt mort i és va combinant  amb els altres tipus (pas, trot i galop).

Ensenyem a muntar amb una mà, per que les rutes que fem són al mig de la muntanya i pot passar que passem per un caminet més estret i amb branques que no salament amb el cos podríem esquivar. Es per això que una mà serveix per agafar les riendes i l'altre mà per treure les branques del mig.

També, per la gent molt experta, tenim les mantes. Les mantes substitueixen les cadires, no tenen estreps i només té una capa de sudadero (part que es posa a sota les cadires) i una capa de pell d'ovella per que sigui més tovet. La manta és molt més còmode pel cavall i més dificil per portar pel genet ja que petines més. Però d'aquesta manera adquireixes molt més equilibri a sobre d'ell.

La història de la casa

Segons expliquen els antics masovers de la casa, és una història verídica que ha corregut pel temps de pares a fills.

El protagonista d’aquesta historia es trobava en mig d’una ciutat, amagat en una preciosa casa. La seva fortuna no era més que sort en els negocis, ja que d’amor només coneixia les seves lletres.  La luxosa soledat que l’enlluernava, va dur-lo a emprendre un viatge en busca d’allò que li faltava.

No hi ha petjades enlloc del món per conèixer el camí d’aquesta aventura, però se sap que duia més d’un any recorreguent-lo fins arribar a l’Empordà. Ho va fer acompanyat dels arbres caducs mentre canviaven de vestit. Res passava fins topar amb un, que ni perdia fulles ni les canviava. D’aquest arbre penjaven uns fruits on dins d’ells, sortien d’altres encara més petits. Si bé no sabeu, aquest arbre era un pi. Va quedar tant meravellat amb els petits pinyons, que se’n va endur un grapat.

El destí final, per res va ser l’Empordà, i carregat de pinyons, va acabar topant amb un toronet prop de Molló. Al obrir la bossa, només hi quedaven 3, i menjar-se’ls va ser l’última idea. Aquell pi el va captivar de tal manera, que com que endur-se'l era impossible, va decidir plantar els pinyons.

Aquell poble era petit, però els seus habitants el feien gran. A més, era ple de naturalesa, creuat d’un riu i envoltat per unes vistes privilegiades del país veí, França.

El motiu de la seva aturada no va ser més que trobar quelcom encara més especial que aquell pi, a ella. El motiu pel qual havia decidit aventurar-se, i per fi, l’havia trobat.

La seva vida va canviar totalment, ja no només s’havia desfet de la soledat, sinó que era feliç.

Passats quatre anys dormint i despertant acompanyat a Molló, va decidir fer una visita sorpresa al toronet. Però sorpresa la que va rebre, als voltants de Molló, mai abans un pi havia crescut tan maco i tan sa.

Molló era maco, però construir una masia al costat del pi, ho seria encara més. Dit, i fet.

L’èxit de l’aventura no va ser només trobar la dona de la seva vida, sinó trobar la millor 

vida, amb la seva dona.

Cavalls en llibertat

Un cavall en llibertat és aquell que no està tancat en una quadra, és a dir, està tot el dia a fora als prats. D'aquesta manera els cavalls aconsegueixen un estat més òptim de salut mental i física.

Un dels punts més importants dels cavalls en llibertat o lliures, és la manada. Una manada és molt important pel creixement d'un cavall ja que adquireix coneixements, experiències, sentiments que tancat en una quadra no podria.

En una quadra, els cavalls poden arribar a ser perillosos quan realitzen rutes ja que acumulen tanta energia tancats tot el dia que quan fan una excursió surten molt esverats. El que fem nosaltres, encara que estiguin tot el dia als prats corrent, posem el menjar molt lluny del riu on van a beure aigua, d'aquesta manera, han de fer l'esforç necessari per anar a un lloc o altre si tenen set o gana.

La nostra manada té com una jerarquia, és a dir, hi ha un "jefe" que tots li fan cas, però aquest "jefe" és escollit per la manada. La jefa d'aquesta manada es diu Wambli. La seva funció és que tots els cavalls estiguin bé i mai deixar a cap cavall a l'estacada, portar-los als llocs més adequats quan fa fred o calor, protegir-los de qualsevol perill...

La seva influència és tant forta sobre els altres cavalls que si per exemple algun altre cavall té set i ella no es vol moure de lloc, aquell cavall no marxarà fins que ella tingui set.

Un cavall és molt més feliç a fora als prats que tancat en una quadra.

La casa i els seus entorns

"La Costa", coneguda per les seves arcades i el pi pinyoner, únic a la zona, ha estat restaurada respectant la antiga construcció, i a la vegada emprant elements moderns que li aporten confort i molta originalitat.

Estem convençuts que gaudireu de la màgia del lloc i d'un entorn maravellós.

Us esperem.